El PP i el multilingüisme

M'agradaria agrair als entranyables polítics del Partido Popular la gran tasca que estan duent a terme a favor del multilingüisme. Gràcies a ells i als seus inqüestionables coneixements de filologia, els catalans parlem cada dia més llengües. I no, no es tracta de l'anglès, el francès o l'alemany. M'explicaré.

A banda del català i del castellà -bé, de fet hi ha catalanoparlants que no l'entenen, com molt bé afirmen els periodistes de Telemadrid i d'Intereconomía-, hem anat adquirint nous coneixements idiomàtics al llarg dels anys, seguint sempre els científics -i gens polititzats!- criteris del PP. Primer vàrem aprendre valencià de la mà dels blaveros, uns personatges d'allò més tolerants que es dedicaven a posar bombes a la biblioteca de Joan Fuster i a atacar seus d'Esquerra Republicana del País Valencià i d'Esquerra Unida.

Encantadors, oi? Però la cosa no es va quedar pas aquí. Ells, tan bona gent que són, volien seguir enriquint-nos lingüísticament, i aleshores, per cortesia del senyor José Ramón Bauzá i dels gonelles -els blaveros insulars, perquè ens entenguem-, se'ns va dir que a les Illes s'hi parla sa llengo baléà. Sí, sí, no és broma:

Espero i desitjo de tot cor que algun dia ens assegurin que en realitat a cada illa es parla una llengua diferent, i que per tant, al nostre currículum, hi puguem afegir amb tota tranquil·litat el menorquí, el mallorquí, l'eivissenc i el formenterer. Llàstima que als illots de Sa Dragonera i Cabrera no hi hagi nuclis de població estable...

I la darrera acció pel multilingüisme ha tingut lloc a la Franja de Ponent. El govern aragonès, tan amic dels catalans i de la seva llengua i cultura, ha decidit que el que es parla allà no és pas català, sinó Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO), en castellà, para que nos entendamos. Un eufemisme per no dir-li chapurriau, que queda massa provincià. Així doncs, el meu avi matern, nascut a Vall-de-roures, capital del Matarranya, no parlava pas català, sinó lengua aragonesa propia del área oriental.  No deixa de ser curiós, però, que s'entengués tan bé amb mi, essent jo parlant d'un idioma totalment diferent...

Moltíssimes gràcies, doncs, amigues i amics del PP, pel vostre suport al multilingüisme. El meu currículum farà goig. Només espero llevar-me algun dia i conèixer una nova llengua. Barceloní, tortosí, gironí, rossellonès... Quina en serà la propera?