De cara a l'any vinent: augment de la tensió i conflicte polític obert

El 2013, l'any de la Via Catalana, se'n va i ens deixa un panorama polític i social més que agitat:

• Una consulta d'autodeterminació per realitzar, pactada entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP.
• Una deriva ultraconservadora del govern espanyol, que ha posat en el seu punt de mira la sobirania de les dones sobre els seus propis cossos i ens ha menat de dret als temps més foscos de la dictadura.
• Noves ofensives espanyolitzadores per part dels sectors més colonialistes del PP al País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent.
• Unes classes populars contra les cordes, ofegades per la precarietat, l'atur, la manca d'expectatives de futur i uns impostos astronòmics que no es corresponen amb els serveis que haurien de rebre.

Podem preveure, per tant, que el 2014 serà un any en què la tensió entre l'Estat espanyol i el poble treballador català s'aguditzarà. Madrid activarà tots els mecanismes de què disposa, incloent les clàssiques clavegueres estatals que en el seu dia ja va fer servir contra l'incipient anarquisme dels anys setanta com contra l'esquerra abertzale, i treballarà activament per tal que la consulta no es dugui a terme. L'alta burgesia catalana i els mercats, seguint el seu tradicional paper de suports indispensables de l'opressor, hi col·laboraran. És probable que Convergència, partit dretà molt habituat a dinàmiques pactistes i tradicional dipositari del seny entès com a sinònim de covardia, no s'atreveixi a desafiar fins a les darreres conseqüències l'statu quo i tot plegat desemboqui en unes (noves) eleccions plebiscitàries, amb el fantasma d'una Declaració Unilateral d'Independència planant-hi. Ens trobarem, per tant, en un escenari de conflicte polític obert, i hauran de ser les classes populars catalanes, que ja varen prendre els carrers les dues passades Diades, les qui desbordin el marc legal espanyol per davant de les institucions burgeses i portin les regnes del procés d'alliberament nacional. Finalment, el debat nacional accelerarà les tensions internes dins Convergència, Unió, el PSC, Iniciativa i Esquerra Unida, posant tots els ingredients de cara a un futur ensorrament del mapa polític català fruit de la Transició.

Pel que fa a l'eix social, és probable que el fet de veure en la independència una escletxa a través de la qual trencar el Règim del 78 i construir un nou país més just i on el desenvolupament de la lluita de classes, ja sense la llosa de l'Estat espanyol, augmenti les probabilitats de fer prosperar una alternativa socialista davant del neoliberalisme desenfrenat de Convergència i a la insípida socialdemocràcia d'ERC, sumi sectors d'esquerres tradicionalment allunyats del sobiranisme al mateix. L'enfortiment del missatge anticapitalista dins un independentisme sovint massa allunyat de la realitat que es viu als barris obrers del nostre país és un fet, però encara queda molt camí per recórrer. A nivell de reivindicacions econòmiques i sectorials immediates, res no fa pensar que la PAH, els professionals sanitaris, els mestres, els estudiants, els jubilats i tants altres col·lectius no tindran motius per sortir, de nou, als carrers i fer-se sentir. I més quan la situació econòmica sembla estancar-se, l'atur no baixa de manera espectacular com s'havia afirmat amb tanta insistència des del govern i el pessimisme segueix instal·lat entre la major part de la població. L'abast d'aquestes manifestacions de desencís amb el sistema, però, seguirà essent limitada i tot indica que seguirem assistint a una total manca de coordinació entre les diverses lluites. La Revolució fóra més fàcil en una Catalunya independent, però les condicions subjectives no variarien gaire i, en aquest sentit, caldria seguir batallant.

El 2014, si més no, serà un any intens i interessant. Tenint en compte això, haurem d'exigir-nos ser a l'alçada del moment històric que viurem. Només em queda desitjar-vos, preuats lectors i preuades lectores, un molt bon Any Nou i molta força, que necessitarem tota la que tenim i més.