O consulta o consulta

Doncs res, sembla ser que la consulta (per què parlar de referèndum?) no corre presa. L'Artur Mas ja ha dit que esgotarà la legislatura, que cap problema, i ha descartat una Declaració Unilateral d'Independència (DUI). Em sobta la innocència -potser millor dir estupidesa- dels nostres dirigents polítics. Ens trobem davant d'una oportunitat històrica única per assolir la independència (encara que sigui només d'una part de la nació). La triple crisi -nacional, econòmica i institucional- és la conjuntura ideal per il·lusionar els catalans i les catalanes amb la construcció d'un nou projecte polític, un nou país construït des d'uns fonaments que no ens aboquin a repetir els mateixos errors que s'han comès sota ocupació espanyola. Cal aprofitar-ho abans no sigui massa tard; però en comptes d'això, veiem com la consulta es va endarrerint i com no es pren cap decisió operativa que ens permeti autogovernar-nos. Ara bé, de gestos simbòlics no en falten: declaracions de sobirania, creació de consells de transició nacional, peticions per dialogar amb Madrid... Això darrer és el més graciós: ens diuen constantment que no, però nosaltres seguim entestats a continuar negociant amb aquest mur, aquest  bloc monolític que és l'Estat espanyol i la legalitat del qual sempre anirà contra les nostres aspiracions. Com molt bé diu l'escriptor badaloní Julià de Jòdar:

Si l'opressor et diu no a tot; si descartes una consulta sense el seu permís; i si no ets capaç de proclamar-te independent...¿què et queda?
— julià de jòdar muñoz (@julidejdarmuoz) 12 de juny de 2013

Moments històrics com el que estem vivint requereixen valentia i decisió. I, després de tants anys de mesellisme i de pactisme de fireta, ja toca una mica de rauxa. Sabent del cert que sota el règim autoritari espanyol no tenim futur, l'única sortida que garanteix un major benestar per a tots els catalans i per a totes les catalanes, així com l'oportunitat d'edificar un nou marc polític i social lliure dels errors del passat, és exercir l'autodeterminació i, posteriorment, dur a terme un procés de secessió. Al cap i a la fi, l'Artur Mas sap que no té alternativa: o consulta o consulta. La covardia, els enganys, les ambigüitats i la falta d'ambició es paguen. Només cal fer un cop d'ull a la darrera enquesta del GESOP publicada pel diari El Periódico, la qual situa, per primer cop des de la II República, ERC com a primera força.