Un dels afers que més s’estan discutint
a l’hora de definir la futura República catalana és l’estatus que haurà de tenir-hi
la nostra llengua. I no és pas un tema menor, tenint en compte el procés de
minorització en què es troba. Dins del sobiranisme hi ha diverses sensibilitats
sobre aquesta qüestió. Per una banda tenim els qui defensen una cooficialitat
compartida amb el castellà, entre els quals destaquen Convergència i ERC. El president
de la Generalitat, Artur Mas, va afirmar que “el castellà és patrimoni de
Catalunya”, idea que comparteix bona part de la cúpula convergent, i va dir que
"el castellà seguirà sent idioma oficial i d'aprenentatge obligatori a les
escoles catalanes”. Oriol Junqueras, líder d’Esquerra, fou més contundent
expressant en un article a El Periódico que “el castellà també serà oficial a
la República Catalana. Evidentment, per si algú en tenia cap dubte". Junqueras
és l’alcalde de Sant Vicenç dels Horts, població del Baix Llobregat amb un
elevat índex d’immigració espanyola i on el castellà és l’idioma predominant. La
clau del seu èxit al municipi rau en el discurs integrador que ha elaborat.
Polítics a part, dins d’aquest grup també caldria incloure intel·lectuals com
ara l’exsecretari de Cultura de la Generalitat, Eduard Voltas; el director del
diari Ara, Carles Capdevila; i l’escriptor Sebastià Alzamora. Electoralisme?
Sigui com sigui, és obvi que sense castellanoparlants no hi ha independència.
També n’hi ha que no estan
conformes amb una hipotètica
cooficialitat del castellà. És el cas de Solidaritat Catalana per la
Independència, que en el seu programa electoral del 2012 defensava que el
català fos l’única llengua oficial de la Catalunya independent. “El castellà ha
de tenir tots els drets reconeguts, però no el caràcter de llengua oficial; la
llengua de cohesió comuna, d'entesa, ha de ser el català", va dir el líder
del partit, Alfons López Tena. En la mateixa línia se situen les catorze
entitats agrupades sota el web “El clauer”: capitanejades per Òmnium Cultural,
aposten per suprimir la cooficialitat del castellà; sense descartar, però,
oferir-li “un estatus de reconeixement especial, si així es determina
democràticament”. La presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, ja es va mostrar
partidària d’una oficialitat única del català, com també el reconegut lingüista
Albert Pla Nualart. La Candidatura d’Unitat Popular, en canvi, no és tan
explícita: si bé en el programa dels passats comicis llegim que fan “una aposta clara perquè el català, la
llengua pròpia i històrica d’aquestes terres, sigui la llengua de cohesió
social, la llengua comuna de les persones que convivim en aquest territori i,
com fan tots els estats que volen garantir la continuïtat històrica de la seva
llengua, llengua oficial”, pren com a marc nacional els Països Catalans i parla
també de “tenir en consideració el castellà i el francès” i d’”impulsar un
debat social sobre quin haurà de ser l’estatus jurídic d’aquestes llengües”. Fins
i tot hi ha propostes com la del sociòleg Salvador Cardús, el qual va escriure a l'Ara que no hi hagués "cap
llengua oficial". Es va manifestar, però, partidari que el català sigui
"llengua pròpia i comuna del nou estat" i que existeixi "un
compromís radical a favor de la diversitat lingüística, un dels principals
actius culturals i econòmics del país".
Veiem que el debat dóna peu a
molts matisos, però cal tenir en compte que, passi el que passi, un estat propi
no sempre garanteix la supervivència de la llengua pròpia. La prova d’això la
tenim a Irlanda, on el gaèlic, escombrat per l'anglès, amb prou feines és emprat per 70.000 persones com
a llengua principal. Tal vegada l'oficialitat única del català es reveli com
l’opció més eficaç per combatre la diglòssia i protegir la nostra parla, però
també és necessari establir un seguit de mecanismes
legals que assegurin els drets lingüístics dels castellanoparlants, que
representen la majoria de la població del país. Per últim, cal destacar que tota
decisió que es prengui pel que fa a aquesta matèria ha de comptar amb la
participació activa i el posterior aval del poble català.
 |
| Cartell de la Plataforma per la Llengua |
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada